La informació és massa i no sabem com filtrar-la
pel que paradoxalment som al mateix temps més savis i més ignorants (per
exemple quants descobriments importants per a la humanitat s'han fet de forma
casual, rajos X, penicilina, microones, etc.). A més és tal la velocitat que
cada vegada tenim menys temps per assimilar-la, és a dir, és més fàcil avui en
dia emetre grans quantitats d'informació, però la tecnologia que ho ha fet
possible ha anat més veloç que l'evolució de la nostra capacitat per
absorbir-la (el nostre problema no és la ignorància, sinó l'excés d'informació,
que causa confusió. Estem molt informats però no ben orientats. Vivim en un
entorn d'informació que cal saber separar entre les escombraries i la bona
informació).
Les ‘societats del coneixement’ es distingeixen
per posar a la disposició de cada vegada més actors, noves i més àmplies
opcions d'acció, i al mateix temps per la creixent posada en dubte de les
estructures d'acció generalitzades i homogeneïtzades, per això s'erosionen les
estructures reguladores de forma més ràpida i aquest tipus de societat està
caracteritzada pel desenvolupament de noves regles. La paradoxa és que les
‘societats del coneixement’ guanyen en estabilitat, però també en inseguretat i
fragilitat.
A nivell d'individu aquest perdrà el seu valor
(per exemple: fa deu anys una persona amb talent era molt valorada avui,
mitjançant l'ordinador, tablet o inclòs
del mòbil es pot accedir a tot el coneixement del món) per això vivim en una
societat més intel·ligent que nosaltres com a individus. Estem envoltats de
màquines i d'experts en els quals cal confiar ja que hi ha certs processos
diaris que només controlen ells, això implica que estem manipulats per un
coneixement que no hem adquirit amb la nostra experiència. Ha augmentat el
volum de saber que es consumeix però que no s'entén. Per comprendre aquesta relació
entre individu i Societat Bourdieu proposa una sèrie d’estratègies a la
dicotonomía a partir de la qual s'ha construït una bona part de les teories
sociològiques: “societat/individu”, “estructures/pràctiques”, “objectivisme/subjectivisme”,
en aquest context, Bourdieu ensenya que la cerca de “solucions” a les paradoxes
derivades d'una lògica bivalent no fa sinó reproduir els principis bàsics de la
lògica de dos valors. [ NOTA 1 ]
Per acabar i com una de
les moltes paradoxes que es produeixen en aquesta societat del coneixement o de
la informació, es la que s’està donant en el nostre país amb la nostra llengua
que queda relegada no solament pel castellà, sinó per un idioma imposat pel
capitalisme: l’ingles. Aquesta llengua
ha acabat per absorbir i fer desaparèixer idiomes arreu del món.
[ NOTA 1 ] [...] Para Bourdieu “una ciencia
adecuada de la sociedad debe abarcar, al mismo tiempo, las regularidades objetivas
y el proceso de interiorización de la objetividad con arreglo al cual se
constituyen los principios trasindividuales e inconscientes de (di)visión que
los agentes incorporan a sus prácticas” (Wacquant y Bourdieu, 1995: 21).
No hay comentarios:
Publicar un comentario