3.- [...] la dependencia de los medios de la información
proporcionada por el gobierno, las empresas y los «expertos », información, por
lo demás, imanciada y aprobada por esos proveedores principales y por otros
agentes del poder [...] [1]
El tercer filtre
es basa en el subministrament de notícies als mitjans de comunicació.
Bàsicament, el model de propaganda funciona mitjançant la informació generada
per les administracions públiques, les institucions burocràtiques i les
corporacions (de fet, la classe empresarial és l'única que pot produir
informació i propaganda al mateix nivell que l'estat, i es plasma en les seves
enormes inversions en publicitat política i relacions públiques). Així, a
través de la manipulació dels mitjans es manipula al públic i la informació que
aquests reben. [...] De acuerdo con esta fórmula, durante
los años setenta y a principios de los ochenta se creó una retahíla de
instituciones y se reactivaron las ya existentes con el fin de dar publicidad a
los puntos de vista empresariales.
[...] La financiación empresarial
y la clara finalidad ideológica de este esfuerzo no ha tenido un efecto
perceptible sobre la credibilidad de estos intelectuales, sino que, por el
contrario, la financiación y la promoción de sus ideas les ha catapultado a la
prensa [...] [2]
4.- [...] las «contramedidas» y correctivos diversos como
método para disciplinar a los medios de
comunicación, [...] [3]
Els governs i
les grans empreses tenen una gran capacitat de pressió sobre els mitjans i el
que aquests publiquen a causa de la gran influència financera i econòmica que
tenen. Els representants d'aquests mitjans, els periodistes, són persones amb
una ideologia pròpia, aunque en la majoria dels casos (per no dir en tots)
queda supeditada a la linea ideologia de l'editorial a la qual pertanyin ja que
si se surten de l'establert, normalment, se'ls acomiada.
5) [...] «anticomunismo» como religión nacional y
mecanismo de control [...][4]
Conceptualment
obsolet pels esdeveniments posteriors (desestructuració de la URSS, obertura a Occident,
tractats i pactes URSS/EUA, etc.) segueix vigent la seva operativa
propagandística centrada en la “regla de la simplificació i de l'enemic únic”
(tècnica de propaganda, basada en el control total i el servilisme de la
premsa, a través, per exemple, de l'existència de diferents mitjans per donar
la sensació de que existeixen diferents fonts. El model de Chomsky i Herman
gira sobre la mateixa noció ) pot extrapolar-se fàcilment a casos com el de la
guerra del Golf (el pas del temps ha substituït l’anticomunisme per l’antiterrorisme
internacional).
Cadascun d'aquests elements actua com a “filtre”
pel qual cada notícia ha de, en teoria, passar des de la seva recepció en la
redacció fins a la seva posterior publicació en el mitjà; de vegades, la
utilització d'aquests filtres és tan natural que el redactor creu sincerament
estar realitzant el seu treball amb el rigor i l'objectivitat necessàries sense
adonar-se que el seu criteri sobre la selecció de notícies ja està esbiaixat
per interessos aliens als de la informació.
D'aquesta forma la realitat i les informacions es
dicotomitzen en funció de les campanyes de propaganda i descrèdit iniciades pel
govern o per una altra empresa de comunicació cap a un altre govern o un altre
mitjà. Casos com el [...] de
la campaña gubernamental estadounidense contra el gobierno de Nicaragua o el iniciado por el Reader´s Digest junto
con la cadena de televisión NBC y el
archiconocido y prestigioso New York Times para publicitar los crímenes de Pol
Pot y el presunto complot soviético para
asesinar al Papa [...] [5]
són ilustratius. De vegades,
fins i tot s'emprenien campanyes de propaganda i descrèdit per part de la unió
entre govern i mitjà de comunicació. Atès que totes elles precisen la
infraestructura i credibilitat dels mitjans no sembla molt complicat suposar a
quins interessos prioritaris obeïen aquestes campanyes, doncs gairebé totes
eren d'una única adreça, no obstant això, el complicat i ben trenat sistema de
filtres establert en la premsa nord-americana permetia el total anonimat dels
veritables interessos que les motivaven.
Entrevista a Edward S.Herman, autor junto a Noam Chomsky del libro “Los guardianes de la libertad”. Herman explica la economía política de las corporaciones mediáticas y el “modelo de propaganda” que guía su conducta.
Entrevista a Noam Chomsky
No hay comentarios:
Publicar un comentario