martes, 26 de marzo de 2013

Aïllament versus visibilitat


La distinció entre el públic i el privat es remunta a la Grècia clàssica on l'esfera pública de la polis –que es desenvolupa en l'àgora i al mercat– és separada del domini privat del “oikos” [1]

En la primera meitat de la dècada dels setanta, Richard Sennett planteja des d'una perspectiva sociològica, que la problemàtica de la vida pública en la societat moderna, es condensa a la ciutat cosmopolita on ocorren trobades i intercanvis entre diferents i estranys. Per Sennett, el públic al·ludeix a  “[...] vínculos de asociación y compromiso mutuo [...]se trata del vínculo de una multitud, de un pueblo, de una política, más que de aquellos vínculos referidos a una familia o a un grupo de amigos [...]” [2]    

sábado, 23 de marzo de 2013

Algunes funciones socials en els mitjans de comunicació


D'acord pel plantejat per sociòlegs Lazarsfeld i Merton, els mitjans de comunicació massiva compleixen certes característiques i exerceixen determinades funcions en la societat.  Anys després que fessin els seus estudis sobre els “mass-media” va sorgir un altre mitjà: Internet, el qual, a pesar de no estar considerat per aquests autors, compleix algunes de les característiques que van considerar. Una de les diferències és la globalitat que aconsegueix així com que està a la disposició de més persones. En els mitjans de comunicació convencionals només un selecte grup de persones apareix en ells, ja sigui que els triïn per la seva aparença física, el seu carisma, la seva veu, personalitat o fins i tot per la seva postura política o religiosa. 

viernes, 22 de marzo de 2013

Igualtat de gènere

Malgrat que em surti una mica del guió marcat, volia comentar un article  “Construcció de genero i ficció televisiva a Espanya” d'Elena Galán Fajardo [1] Aquest article analitza el procés de construcció dels personatges i la utilització d'estereotips de genero en diverses sèries de televisió, però ens quedarem amb l’actual ”Hospital Central”. Els mitjans de comunicació ofereixen un gran nombre d'estereotips, ja que necessiten audiències massives i és una forma fàcil i ràpida d'arribar a la població “Crear una identidad colectiva del otro a partir de estrategias discursivas de simplificación y homogenización facilita el arreglo de estereotipos y la construcción simbólica de una jerarquización cultural y social”.[2]



jueves, 21 de marzo de 2013

Wert cree que "hay una percepción social exagerada" de la corrupción










LA VANGUARDIA 18.03.2013

El ministro asegura que el Gobierno está preocupado por la creciente "proliferación de sentimientos antipolíticos"



CENTRE D’ESTUDIS D’OPINIÓ (C.E.O.)
Baròmetre d’Opinió Política   23a JoRnada 2012   REO núm. 705   Data 8 de novembre de 2012

sábado, 16 de marzo de 2013

ON / OFF



Els mitjans de comunicació són una de les maneres més eficaces i ràpides de transmetre un missatge però també pot arribar a ser un vehicle de manipulació social, destacant la televisió. Aquesta té una espècie de monopoli de fet sobre la formació de les ments. La seva gran influència, així com la massiva utilització social que d'aquest mitjà es fa en els nostres dies fa que pugui ser considerada com el mig mitjà de comunicació de major força socialitzadora.


La televisió construeix un món aparentment neutre i que suposadament representa al món real, donant una visió de la vida més agradable i amb menys problemes. En estar basada en la imatge, la televisió dóna massa importància al físic, i les persones que apareixen al món televisiu s'ajusten sempre al cànon de bellesa vigent. 



jueves, 14 de marzo de 2013

Gèneres televisius


 El concepte , producció i consum i  televisiu es van transformar arran de l'entrada de les cadenes privades i la competència amb la pública i van començar a aparèixer nous gèneres televisius “hibrides” per la barreja de gèneres que utilitzaven, destacant entre altres el Talk-show procedent d'EUA que Umberto Eco ho defineix […] una especie de concentrado televisivo que convierte la tradicional ventana al mundo de la neotelevisión en un espejo, donde se refleja […] la imagen del espectador de la paleotelevisión […] 1

Aquest gènere és un clar exemple de la contínua evolució d'aquest procés híbrid quan combina a partir de l’estructura d'un debat, la vida privada (temàtica dels reality-shows) i la  interacció amb els teleespectadors; un exemple seria l'actualment Que tiempo tan feliz! de la cadena Telecinco. L'esmentat reality-show com va ser Operación Triunfo  o ara "Gran Hermano". 

jueves, 7 de marzo de 2013

Mitjans de manipulació?



Els mitjans de comunicació  haurien de basar-se en l'objectivitat. Però a l'hora de difondre un contingut o notícia, no sembla  importar-los la seva funció social i es deixen arrossegar deixant-se portar pel sensacionalisme i la subjectivitat (pot ser imposada). 

Els mitjans, s'utilitzen per controlar l'opinió pública sota la perspectiva que estan subordinats als poders polítics i econòmics que els manipulen en pro dels seus interessos.  Com ho fan? doncs,  tenint en compte que entre  els  imperis     mediàtics 
(Murdoch, Berlusconi, Bertelsman... ) més les agències (Reuters a Anglaterra, France-Presse a França i a EUA l’Associated Press i l’United Press International) controlen gairebè un alt porcentatge de les noticies que es produeixen al món i de quina forma es transmeten,  es fàcil d'endevinar.